Pàgina 21
Número 7
Per als més petits
El fil amagat.
Això era una vegada un filet que vivia sota terra, recorria amagat de la vista de
tothom un camí que només ell coneixia i que anava variant segons li semblava. Si
plovia, si feia vent, si feia sol, si trobava algú, anava canviant de més depressa a
més a poc a poc, d’un costat cap a un altre.
Un dia va decidir treure el cap. No ho tenia gaire clar, però així ho va fer i el més
extraordinari és que quan va sortir tenia un aspecte que tots coneixem: primer una
petita boleta, després s’estirà amb un peu i un barret petits que van anar creixent.
Li feia una mica de vergonya fer-se veure, però quan veié que n’hi havia més com
ell es posà content: tenia més companys que també havien sortit per veure el Sol i
per veure la Lluna, havien tret el cap. Havia arribat el temps dels bolets.
El bosc estava ple de fulles que havien caigut dels arbres, era dels colors de la
fusta de la tardor, dels colors vermellosos dels aurons, de la bruna pinassa estesa
de l’any passat. I també era dels colors verdosos de les alzines i dels pins. Molts
animals havien passejat per tot arreu, els més escandalosos els porcs senglars, que
ho regiraven tot. Però també se sentien molts moixons i algun esquirol. No s’avo-
rria i anava creixent. Aquell filet que ningú no sabia que existia i que quedava
colgat cada any sota terra misteriós i ple de vida, ara ens feia veure que també
tenia ganes de veure món. I que l’havíem de respectar no omplint el bosc de bros-
sa com havia vist, ni fent forats per tot arreu despullant-lo i deixant que es morís
de fred, i respectant tots els bolets fins i tot els que no es coneixen, perquè també
tenen el seu filet que l’any que ve vol treure el cap.
Va tenir sort aquest filet perquè el seu bolet va sortir en un lloc on els nens i les
nenes sabien que el bosc és un lloc ple de vida que s’ha respectar i quan va sentir
el soroll del vent, i el calor del Sol, el fred de la nit i els crits dels infants es va
posar molt content i va espolsar-se perquè la temporada que ve n’hi hagués molts
més com ell.
Neus Sànchez Robert
