La Societat Catalana de Micologia es va crear el 1972, és una associació voluntària i que té com objectiu fer conèixer la micologia a Catalunya i de prevenir possibles intoxicacions.

La Societat Catalana de Micologia publica la sèrie "Els bolets de Catalunya des de 1982, cada volum es compon de 50 làmines de fongs i amb les seves descripcions en català i castellà. S'acaba de publicar el volum 29, que eleva a 1450 el nombre d'espècies descrites. Des de 1978 i de caràcter científic, la SCM publica la Revista Catalana de Micologia.

La SCM és membre fundador de la "Confederació Europea de la Micologia Mediterrània" (CEMM), creada el 1991 conjuntament amb la FAMM (França) i l'AMB (Itàlia) i ha organitzat les seves jornades en quatre ocasions, l'última el 2007 ala mateixa ciutat d’Olot.

Cada any fem nombroses sortides i exposicions, inventariant les espècies amb els seus noms populars i científics i també donem conferències tant per als nostres associats com per a altres organitzacions.

Aquesta és la segona vegada que la SMF tria Catalunya per aquest esdeveniment, la primera es remunta a 1935 quan la Generalitat de Catalunya va convidar la SMF a través dels micòlegs catalans P.Font i Quer i J.Codina, per tal d'ampliar el coneixement dels fongs de Catalunya (Pla quinquenal). Per això, és un gran honor per a la SCM organitzar aquesta sessió després de 76 anys de la primera visita oficial de la SMF.

Com a lloc d'aquesta reunió, hem triat la ciutat d'Olot, capital de la comarca de la Garrotxa famosa pels seus volcans i el clima, ja que també és coneguda amb el nom popular de "l'orinal de Catalunya", per ser de les regions més humides de Catalunya.

No tenim un lloc únic per a tots, però els hotels es troben en un radi de dos quilòmetres de LA DEU, que és on hi ha les sales de determinació, d'exposició i de realització de conferències. També s'hi faran tots els àpats (dinar i sopar), (l'esmorzar serà servit en els diferents hotels), incloent el sopar de gala del divendres, 28 d'octubre.

Assegurança de Responsabilitat civil: Els membres de la SMF estan assegurats per la seva assegurança; els dels organitzadors per la de la SCM. Les persones que no són membres de la SMF o de la SMC, que desitgin assistir al període de sessions de 2011, necessàriament han d'adherir-se a la Société mycologique de France. Ni aquesta última ni l'organitzador SMC poden incórrer en riscos per a les persones que no estiguin assegurades.

Amb cotxe:

- Després de Figueres, Besalú, Castellfollit de la Roca i Olot;
- Després de Barcelona, tres rutes possibles:

1. Barcelona, Girona, Banyoles, Besalú, Olot
2. Barcelona, Sant Celoni, Santa Coloma de Farners Angles, Olot
3, Barcelona, Vic, Túnel de Bracons, Olot.

En avió, es pot accedir a:

- De tot Europa per Barcelona o Girona;
- Ryanair operarà vols directes a l'aeroport de Girona a partir de diverses ciutats europees.

La acollida de tots els participants serà a La Deu (veure mapa de posició davant els hotels)

La ciutat d'Olot es troba entre les tres petites valls travessades pel riu Fluvià a una altitud de 440 metres i té una població de 31.000 habitants. Per la seva ubicació geogràfica i activitat cultural, industrial i comercial s'ha convertit en la capital de la contrada. D'altra banda, és al centre d'una de les regions volcàniques més grans d'Europa: el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa, que ha determinat de manera significativa la seva topografia i la seva forma de vida. Hi ha molts elements que van ajudar a formar la seva imatge, especialment els sants d'Olot, la escola paisatgista olotina, els volcans, el folklore, els terratrèmols del segle XV, les guerres carlines del segle XIX, els llits d'estil barroc, la indústria tèxtil i sobretot el bonic entorn que l'envolta.

Olot és reconeguda com la "Ciutat dels Volcans", ja que ocupa una posició central dins del parc regional de la zona volcànica de la Garrotxa, una àrea protegida que és considerada el més bell paisatge volcànic de la península Ibèrica i un dels millors d'Europa.
El Parc comprèn 130.000 hectàrees i hi ha 40 cràters volcànics i 20 colades volcàniques, a més de moltes característiques geomorfològiques, biològiques i culturals. Montsacopa el volcà que es troba a la pròpia ciutat és un mirador meravellosa de la ciutat i els seus voltants.

Els terratrèmols de 1427 i 1428 van fer tant mal com les guerres carlines, el que explica que la ciutat no té monuments antics. Però, a Olot hi ha una sèrie d'edificis moderns i del segle XX com la casa de Sola Morales (transformada per l'arquitecte modernista Domènech i Montaner) casa Gaietà-Vila, la casa Pujador, la casa Gassiot que estan situades a prop d'alguns edificis religiosos com l'església de Sant Esteve, l'església de Tura, els claustres renaixentistes del Carme i el desenvolupament de la zona residencial de l'Eixample, que dóna la de la ciutat un encant extraordinari.
El Museu de la comarca de la Garrotxa es troba al centre d'Olot dins l'edifici de l'Hospici, gran construcció del segle XVIII, d'estil neoclàssic. A l'interior veiem un pati sobri i elegant, amb tres arcades. Les exposicions permanents mostren el desenvolupament històric de la regió de la Garrotxa des de finals del segle XVIII fins mitjans del XX. Però el més notable són les sales destinades a exposar les obres de l'escola paisatgística d'Olot, sobre tot les dels seus fundadors Joaquim i Marià Vayreda i de Josep Berga i Boix. Hi ha escultures de Josep Clarà, de Miquel Blay i de Leonci Quera i el famós quadre del Ramon Casas "La càrrega". També hi ha sales per a exposicions temporals destinades preferentment a presentar projectes innovadors d'artistes joves, així com altres propostes d'un caire general.
Dins la casa-museu Trincheria es conserva el mobiliari d'una família elegant i cal remarcar la sala del pessebre monumental la qual va ser iniciada per Ignaci Trincheria en el segle XVIII.
El museu dels volcans, situat a la casa (torre) Castanys dins el parc Nou, té una exposició permanent a on s'explica els fenòmens volcànics i sísmics. S'exposen també els principals ecosistemes de la Garrotxa.
Dins el jardí botànic que envolta l'edifici, ple de la vegetació natural que envolta Olot amb una vintena de varietats d'arbres i més d'un centenar de plantes diferents.
Cal remarcar una plantació de roures (Quercus robur) en la qual podem veure arbres centenaris de 25 m d'alçada.
Un dels llocs més recomanats dels voltants d'Olot són els anomenats La Moixina i La Deu. Es pot contemplar un paisatge harmoniós a on se succeeixen prats, conreus, fonts, zones humides, etc.
És una àrea d'interès geobotànic i amb encant com ho ha estat per centenars de poemes i pintures.
Us recomanem una visita pel riu Fluvià al seu pas per Olot, especialment Fonts (fonts i brolladors) de Sant Roc (inici de la Ruta del Carrilet), la zona de Tussols Basil, Les Tries, el Parc de Les Mores, etc.
Un dels millors llocs per observar i admirar de forma total el paisatge d'Olot és l'altiplà Batet de la Serra, des d'on es pot veure la ciutat d'Olot emmarcada pels Pirineus.

Des de les 16 hores Benvinguda i instal·lació dels participants en els locals de La Deu.
20 h. Obertura del període de sessions de 2011, seguit d'una copa de benvinguda.
21 h. Sopar a La Deu.

08 h 30. Començament de les sortides per a la recollida de bolets (tres localitats cada dia).
13 h 30. Dinar a La Deu.
15 h 30. Determinació de les espècies recol•lectades.
19 h 30. Conferència.
20 h 30. Sopar a La Deu.
21 h 30. Diverses comunicacions.

19 h 30. Cloenda de la reunió de 2011, seguit pel sopar de gala amb espectacle  

Instruccions als autors per a l'edició dels resums de les diferents comunicacions.

Data límit per a la recepció dels resums, 1er. de juliol de 2011. Enviar un resum de la exposició als organitzadors per correu a l'adreça: Societat Catalana de Micologia, C / de la Marina, 94, 1er-4ª, E-08018 Barcelona. Cal tenir en compte els endarreriments de l'impressió, per això, més enllà d'aquesta data, no podran aparèixer en el fascicle del congrés.
.

Impressió (text, figures, taules) en un sol full A4 de paper blanc, sense capçalera ni marcs preimpressos. Impressió làser o d'injecció de tinta d'alta qualitat negre.
Marges:superior: 3,5 cm. esquerre 3 cm. inferior: 3 cm. dret: 3 cm.
Interlineat: simple
Fonts: Helvètica (preferent), Arial o Times New Roman
Títol: en majúscules negreta + interlínia (mida 12)
Autors:petita negreta (subratlli el nom del presentador) + 1 interlínia (mida 12)
Adreces: minúscula cursiva + 1 interlínia (mida 10)
Paraules clau:1 interlínia
Text: alinea 1 cm, justificat, nom de les espècies en cursiva (mida 12). Sense ratllades, sobrecàrregues o correccions.
Comunicacions orals: un PC, un projector, un projector de diapositives i un projector de transparències estan a la disposició dels oradors. Preferiblement, utilitzeu el sistema de projecció de vídeo
Pòsters: la grandària màxima del cartell: alçada 120 cm, amplada 90 cm.

UTM: 462621/4651695; ALT. : 300-800 m; GEO. : Silícic.
Vegetació dominant: l'alzina surera (Quercus suber), el castanyer (Castanea sativa), l'alzina (Quercus ilex), el pi roig (Pinus sylvestris).
Les 5 espècies més comunes que es troben en aquest lloc són: Astraeus hygrometricus, Rhizopogon obtextus, Hydnum repandum, diverses espècies de Leccinum i Tricholoma portentosum .
Algunes de les espècies característiques es troben en aquest lloc són: Clitocybe radicellata, Entoloma percandidum, Inocybe salicis , Russula fragrans i Scleroderma polyrhizum.

UTM: 461697/4652507; ALT. : 1100 m GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: roure martinenc (Quercus pubescens), el boix (Buxus sempervirens).
Es tracta d'una roureda seca molt plana amb prats herbosos en sòl calcari. Són freqüents diverses espècies dels gèneres Boletus, Russula, Entoloma i Tricholoma entre d'altres. És una localitat poc estudiada.
Algunes espècies característiques trobades en aquest lloc són: Entoloma chalybaeum, Entoloma politoflavipes, Entoloma ínfula var.chlorinosum i Macrolepiota procera.var. pseudoolivascens.

UTM: 459555/4655039; ALT. : 1025 m GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: faig (Fagus sylvatica), el boix (Buxus sempervirens).
Es tracta d'un bosc de faigs amb una certa pendent, però de fàcil accés. Les diferents espècies típiques fagedes amb boix (Buxo-Fagetum) hi són freqüents, especialment les dels gèneres Cortinarius Hebeloma, Lactarius, Russula, Entoloma, Hygrophorus i Tricholoma. És una localitat poc prospectada.
Algunes de les espècies característiques que es troben en aquest lloc són: Boletus appendiculatus, Craterellus melanoxeros, Entoloma nitens, Lactarius fluens i Leucoagaricus leucothites var. subcretaceus.

UTM: 458425/4657069 ALT. : 1, 025 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: el bedoll (Betula pendula), el faig (Fagus sylvatica), roure martinenc (Quercus pubescens), falguera comuna (Pteridium aquilinum).
Aquesta és una àrea de amb bedoll, faig i roure martinenc, amb un sotabosc de falgueres, que és bastant pla i permet l'exploració fàcil. Són freqüents les espècies típiques dels faig, bedoll i el roure martinenc, sobretot Amanita, Boletus, Cortinarius, Hebeloma, Lactarius, Leccinum, Mycena, Russula, Entoloma, Hygrophorus i Tricholoma.
Una de les espècies més remarcables d'aquesta localitat és la Russula font-queri, ja que també és la localitat del holotip.

UTM: 456927/4659068; ALT. : 690 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: alzina (Quercus ilex), roure martinenc (Quercus pubescens).
Les 5 espècies més comunes que es troben en aquest lloc són: Amanita rubescens, Lactarius chrysorrheus, Russula vesca, Boletus luridus i Clathrus ruber.
Algunes de les espècies característiques d'aquesta localitat són: Cortinarius caligatus, Cortinarius catharinae, Hygrophorus leucophaeo-ilicis, Tricholoma tricolor i Leucopaxillus joachimii.

UTM: 465389/4657823; ALT. : 450 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: alzina (Quercus ilex)
És un bosc d'alzines amb alguns pins (Pinus pinaster), d'un accés i l'exploració fàcil. Les espècies mediterrànies hi són abundants. Hi ha una rica diversitat d'espècies d'Amanita, Boletus, Cortinarius, Hebeloma, Lactarius, Lepiota, Collybia, Mycena, Marasmius, Russula, Hygrophorus i Tricholoma.
Algunes de les espècies més característiques d'aquesta localitat són: Boletus comptus, Boletus lupinus, Boletus pulchrotinctus, Boletus radicans, Clitocybula lenta , Lactarius mediterraneensis, Russula ilicis, Russula straminea f. globispora.

UTM: 469731/4663571; ALT. : 275 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: alzina (Quercus ilex), pi negre (Pinus nigra subsp. salzmannii).
És un bosc de roures de fulla perenne amb pins negres de difícil accés. El terreny té molta pendent amb gorges humides i una vegetació abundant. Són abundants les espècies de roures i alzines tant de zones humides com les d'ambients més mediterranis. Són espècies freqüents diverses espècies d'Amanita, Boletus, Cortinarius, Hebeloma, Lactarius, Lepiota, Collybia, Mycena, Marasmius, Russula, Hygrophorus i Tricholoma. També es poden trobar fongs lignícoles, ja que hi ha
moltes restes vegetals en descomposició.
Algunes de les espècies més comunes en aquesta localitat són: Stereum hirsutum, Tremella aurantia i Suillus mediterraneensis, entre moltes d'altres.

UTM: 456770/4665640; ALT. : 840 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: alzina (Quercus ilex), el faig (Fagus sylvatica), avellaner (Corylus avellana), roure martinenc (Quercus pubescens), el castanyer (Castanea sativa), el pi roig (Pinus sylvestris).
Àrea amb una variada vegetació, el terreny és en pendent, i la diversitat d'espècies vegetals fa que es pot trobar-hi bolets habituals de l'alzinar i bolets associats als faigs i roures.
Algunes de les espècies característiques que es troben en aquest lloc són: Bisporella citrina Bisporella, Cantharellus lilacinopruinatus, Chlorociboria aeruginascens, Hymenoscyphus calyculus, Entoloma griseoluridum i Hygrophorus lindtneri.

UTM: 459661/4666137; ALT. : 540 m; GEO. : Vulcano / Calcaric.
Vegetació dominant: faig (Fagus sylvatica), el boix (Buxus sempervirens), el roure martinenc (Quercus pubescens), falguera comuna (Pteridium aquilinum).
Aquest és una de les fagedes més emblemàtics de Catalunya. Té un substrat volcànic forma part del nucli de l'àrea natural volcànic del parc de la Garrotxa. El faig és dominant amb els boixos (Buxo-Fagetum) i així com la fageda amb helèbors (Helleboro-Fagetum). Hi ha també amb zones residuals de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescensis). El nombre total de tàxons observats en aquesta zona és 414, fins ara.
Les cinc espècies més comunes són: Collybia butyracea f.asema, Coprinopsis picacea, Xerula radicata, Russula solaris i Gymnopus peronatus.
Algunes de les espècies característiques d'aquesta localitat són:Cantharellus friesii, Cortinarius humicola, Pluteus mammífer, Psathyrella phegophila, Hebeloma radicosum, Hydnellum spongiosipes, Mycena romagnesiana, Sistotrema confluens i Sowebyella rhenana.

UTM: 462393/4666533; ALT. : 630 m; GEO. : Vulcno / Calcari.
Vegetació dominant: alzina (Quercus ilex), el castanyer (Castanea sativa).
Aquest és un dels més ben conservats volcans del quaternari de la zona. Dominen en el cràter els prats i les pastures i en els vessants interiors es troben arbustos, mentre que a la carena i els pendents exteriors estan cobertes per alzina de muntanya (Quercetum mediterraneo-montanum ) amb alguns pedaços aïllats de castanyer (Castanea sativa) i garrofer negre (Robinia pseudoacacia). L'alzinar és ric en espècies interessants.
Algunes de les espècies més notables són: Cortinarius caerulescentium, Cortinarius largus var, rubrozonatus, Cortinarius salor, Lyophyllum amariusculum i Scenidium nitidum.

UTM: 451057/4666597; ALT. : 530 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: el freixe (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el vern (Alnus glutinosa), el boix (Buxus sempervirens), el salze (Salix spp.).
Àrea amb abundants boscos de ribera, petites àrees de prats oberts, exclusivament amb boscos de planifolis.
Algunes de les espècies característiques es troben en aquest lloc són: Tricholoma cingulatum, Arcangeliella var stephensii. borziana, Clitopilus daamsii, Dermoloma josserandii i Russula cuprea .

UTM: 445014/4673588; ALT. : 1.050 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: el faig (Fagus sylvatica), el boix (Buxus sempervirens), el pi roig (Pinus sylvestris).
Les 5 espècies més comunes que es troben en aquest lloc són: Chroogomphus rutilus, Entoloma chalybaeum, Entoloma mougeotii, Lepiota cristata i Pholiota lucifera.
Algunes espècies característiques es troben en aquest lloc són: Cordyceps militaris, Entoloma excentricum, Hymenoscyphus caliculus, Pholiota lenta i Pulcherricium caeruleum.

UTM: 450499/4678637; ALT. : 860 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: el faig (Fagus sylvatica), el boix (Buxus sempervirens), l'alzina (Quercus ilex) i pastures.
Les 5 espècies més comunes que es troben en aquest lloc són: Boletus luridus, Boletus queletii, Cantharellus subpruinosus, Amanita pantherina i Collybia peronata.
Algunes de les espècies característiques es troben en aquest lloc són: Boletus pseudoregius, Boletus satanas, Boletus dupainii, Gomphus clavatus i Pterula subulata.

UTM: 453701/4679311; ALT. : 620 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: l'alzina (Quercus ilex), el pi roig (Pinus sylvestris), el roure martinenc (Quercus pubescens), el boix (Buxus sempervirens).
És una vall dominada pel bosc de pi roig amb algunes taques d'alzina, roure (Quercus pubescens, Q. petraea) i boix sobre sòl calcari. Aquesta és una àrea poc explorada pels micòlegs catalans.

UTM: 466931/4680247; ALT. : 325 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: l'alzina (Quercus ilex), el boix (Buxus sempervirens).
Es tracta de la vall de la gorja de Sadernes dominada per alzines i boix sobre un sòl calcari. Hi ha llocs amb un bosc de ribera. És una zona de difícil accés i poc explorada per micòlegs catalans.

UTM: 475223/4674880; ALT. : 300 m; GEO. : Calcari.
Vegetació dominant: alzina (Quercus ilex), pi negre (Pinus nigra subsp salzmannii.).
Es tracta d'una zona de fàcil accés dominat per alzines i pins negres sobre sòl calcari.
Entre les espècies més comunes collides en aquesta regió són: Astraeus hygrometricus, Gymnopus aquosus, Fomitopsis pinicola, Lepista sordida i Stereum hirsutum.
Entre les espècies més interessants que es poden trobar en aquest lloc, hem d'esmentar: Clitocybe radicellata, Entoloma phaeocyathus, Melanoleuca graminicola, Panaeolusretirugis, Psathyrella prona var. utriformis i Tricholoma psammopus.