L’home camina mitjançant els peus i les cames o sigui, les extremitats inferiors; en té dues en estat normal.
Per trajectes curts van molt bé , però per grans distàncies consumeixen molt de temps i energies corporals, un home arriba a on arriba, però cansat . L’home es cansa quasi sempre. Fins no fa massa, els trajectes llargs per terra, els feia amb l’ajut d’altres animals , cavalls , burros , mels . Aquests , no contaminen tant i deixen i escampen els excrements, que són font de vida comestible, en surten agàrics. Es un dels millors fems, el més primitiu adob.
Ara, un dels vehicles més utilitzats, per aquests desplaçaments és l’automòbil. És certament un gran avenç, i és llastimós que per interessos petrolers (Lobbys), no els fabriquem de manera que no contaminin l’aire, l’aire que respirem . Tot arribarà.
Ara ja podem comprendre l’enunciat d’aquest escrit, les àgils “cames rodones”, que ens transporten amb poc temps, a llocs on no hi hauríem estat mai.
També quan l’home madura, acostuma augmentar pes i a escurçar els passos, es va menys lluny amb força més de temps. L’ajut d’un bastó comença a ser convenient , esbufeguem , sobretot en pujada. S’entén que “les cames rodones” siguin tan estimades. Fan que l’home gran, segueixi arribant a molts llocs que arribava no fa gaire, abans de .....no fa gaire.
Hi ha un temps pel senderisme i un altre per la senescència; en aquest últim espai ”el refugi base”, ”el tot terreny”, o ”les cames rodones”, són un gran regal de Déu , que utilitzat amb seny i mestria , amb coneixement exhaustiu de ports i camins, per l'home de la imatge de dalt, que per humilitat quasi no es veu però que sempre hi és, per mi es una altra fortuna ,”és un bon amic” ( tot el meu entorn el reconeixeria.)
A primer terme les “cames rodones”. A la mà esquerra, les vaques són per una altra història.
