Nota sobre la llicència per collir bolets

BOLETAIRES I TAXES

L’il·lustre ecòleg Ramón Margalef deia que «l’home no ha nascut per fer de guardià d’un zoològic». I Albert Schweitzer, premi Nobel de la Pau,  deia que «el gran defecte de tota ètica és que només té en compte l’home i deixa de banda els interessos dels altres éssers vius». Les dues cites vénen al cas arran de la polèmica que ha aixecat la proposta d’una llicència per a collir bolets feta pel conseller Pelegrí.
Pel que fa a aquesta proposta del conseller, sembla molt difícil trobar l’equilibri adequat entre les necessitats dels propietaris forestals i les dels micòlegs i boletaires –siguin aquests últims professionals o aficionats–, i això és perquè els uns i els altres tenen interessos diferents. Per un cantó hi ha els boletaires o collidors de bolets, que podem dividir en diferents tipologies   

Arran de certs programes de TV i articles de premsa escrita ha sorgit un nou col·lectiu de caçadors de bolets amb una magra experiència i un escàs respecte pels ecosistemes.
Per l’altre cantó hi ha els micòlegs, els professionals de l’estudi científic dels fongs. N’estudien la biologia i també les seves possibles aplicacions en diversos sectors econòmics i socials. Val a dir que alguns micòlegs també són boletaires.
Som de l’opinió que els micòlegs professionals haurien de tenir accés lliure al bosc; sempre, és clar, que la collida de bolets tingui una finalitat científica i quedi restringida a un mínim d’exemplars. I en el cas de collir-ne d’espècies de reconegut interès culinari, haurien de pagar la taxa corresponent.
La collida de bolets, doncs, i el seu comerç per part dels boletaires professionals, hauria d’estar regulada, i a més de pagar les taxes que els pertoqui, els boletaires haurien de donar a conèixer l’origen dels bolets i assegurar-ne la traçabilitat –això és, facilitar la informació necessària perquè des del lloc de consum se’n pugui seguir la traça fins a arribar al de producció.  
I el comportament de l’anomenat boletaire depredador hauria de ser penalitzat, per descomptat.
La Societat Catalana de Micologia entén que els beneficis per als diversos actors –propietaris, micòlegs i boletaires– han d’estar equilibrats, i que no és igual usar un recurs que abusar-ne. Per tant, és lògic el pagament d’una quota per anar a buscar bolets com a lícita compensació als propietaris forestals, els quals haurien d’invertir part d’aquests ingressos en la cura i gestió dels boscos. En contrapartida, els boletaires podrien gaudir, amb la deguda consideració per als boscos i altres ecosistemes forestals, de  la collida d’una quantitat moderada de bolets. I diem moderada perquè el principal afectat, el bolet, no en surti perjudicat, ja que un procés que compartim tots els éssers  vius, bolets inclosos, és el de la selecció natural, selecció que es fonamenta en el potencial de descendents que pot tenir un individu, que en aquets cas són les espores disseminades pels bolets que emergeixen de cada miceli.
Fóra bo que en tot el nostre país, Catalunya, clarament micòfil, s’instaurés una ètica boletaire de respecte als bolets i als boscos.

Miquel Fortuny Navarro
Responsable de  Biodiversitat i Conservació de la Societat Catalana de Micologia.